|
Apadrinadora: Salut Vila i Ros
Es parla a: més de 165 establiments esparsos del nord d'Alaska (Estats Units), del nord de Canadà i de Groenlàndia (Dinamarca).
Nombre total de parlants: de 75.000 a 83.000
Estatus legal: Oficial al seu territori (Groenlàndia), protecció genèrica (Canadà i Estats Units).
El groenlandès o inuktitut i el danès són les llengües oficials de Groenlàndia, territori autònom pertanyent a Dinamarca. S'hi produeix, però, una situació de diglòssia, ja que el danès s'utilitza per a les funcions més importants i l'inuktitut es limita a les menys formals o prestigiades.
L'anglès i el francès són les llengües oficials del Canadà. La legislació lingüística federal sobre les llengües autòctones té un abast molt limitat —cal dir que se'ls atorga el mateix estatus que a les llengües d'immigració.
L'anglès és la llengua oficial de facto dels Estats Units. La Native American Languages Act (1990, 1992; modificada el 2001) és la primera disposició legislativa federal sobre els drets lingüístics del amerindis, i de les poblacions autòctones d'Alaska, Hawai i les illes del Pacífic. És política dels Estats Units, segons aquesta llei, preservar, salvaguardar i promoure els drets lingüístics d'aquestes comunitats, a fi d'utilitzar i desenvolupar les seves llengües; també reconeix a aquestes comunitats el dret a usar les seves llengües en l'ensenyament. A l'estat d'Alaska, una de les primeres lleis destacables sobre les llengües autòctones és la Native Language Education Act (1997). Aquesta llei té un abast força limitat: declara que la cultura i les llengües autòctones d'Alaska són particulars i constitueixen un element essencial de l'herència d'Alaska; reconeix que el coneixement d'aquestes llengües per part dels autòctons és essencial per al desenvolupament i benestar dels ciutadans, i estableix que els programes d'estudis hauran de preveure les disposicions relatives a l'aprenentatge de les llengües autòctones.
Descripció:
L'inuit consisteix en una cadena de dialectes parlats almenys en 165 establiments que van de Norton Sound (al nord-oest d'Alaska) fins a la costa oriental de Groenlàndia. Els tres dialectes més coneguts de l'inuit són l'inupiaq (Alaska), l'inuktitut (Canadà) i el groenlandès (Groenlàndia).
Dins la branca esquimal de la família esquimoalèutica, l'inuit té un parentiu especialment estret amb el iupik, parlat actualment al centre d'Alaska. A causa de la dispersió geogràfica, no hi ha un estàndard inuit. A Groenlàndia, on viuen més de la meitat dels inuits, els infants són escolaritzats en l'inuit groenlandès, la qual cosa propicia el creixement de parlants d'inuit a Groenlàndia, on la majoria d'adults són bilingües en inuit i en danès.
Actualment hi ha diaris, revistes, novel·les i llibres escolars en inuit a Groenlàndia, escrits en alfabet llatí. L'actual ortografia, molt acurada fonèticament, va ser introduïda el 1973. A Canadà i Alaska, on les comunitats lingüístiques inuits són menors i més disperses, la llengua inuit no gaudeix pràcticament de mesures de protecció o promoció.
Font: Linguamón
|
Apadrina una llengua