Tallers per la llengua

Apadrinador: Marc Espinosa i Gisbert

Es parla a: Occitània, territori administrativament dividit per La Vall d'Aran, Sud de França, Nord-oest d'Itàlia (valls alpines occidentals del Piemont, i localitat de La Gàrdia), Mònaco.

Nombre total de parlants: d'1.000.000 a 3.700.000

Estatus legal:

Oficial a: La Vall d’Aran i Catalunya
Reconeixement legal a: Itàlia
Protecció genèrica a: França
Sense reconeixement a: Mònaco

Descripció:

L'occità és una llengua romànica que s va anar consolidant a la baixa edat mitjana com la llengua administrativa i de cultura d'Occitània. Els primers textos que se'n conserven són del segle XI i, als segles XII i XIII, va arribar a ser el vehicle d'una cultura vigorosa. D'ençà del segle XIII, però, i al llarg de la resta de l'edat mitjana, França es va anar emparant de gairebé tot el país, amb la qual cosa s'hi va iniciar un procés de francesització cultural i lingüística.

Hi ha hagut intents de revifar la llengua, sobretot la renaixença literària del segle XIX i l'occitanisme del segle XX. Aquest darrer ha prestigiat la llengua i li ha aconseguit una certa presència als mitjans de comunicació, a l'escola i, especialment, en la producció editorial. També ha estat l'impulsor de l'actual llengua estàndard, bastida damunt els parlars del Llenguadoc, però apta per a totes les varietats occitanes.

La varietat gascona pròpia de la Vall d'Aran, integrada a Catalunya des del segle XIV s'anomena aranès. A partir de la protecció que li atorga l'Estatut de Catalunya, se n'ha anat consolidant l'estatus legal a la Vall fins a arribar (1990) a la cooficialitat, juntament amb el català i el castellà.

Ja abans (1982) s'hi havia adaptat l'ortografia occitana reformada, amb la qual cosa se'n reconeixia la vinculació amb l'occità, i n'havia començat l'ús a l'escola (1984). Avui l'aranès s'utilitza a l'administració i a l'ensenyament, té una certa presència als mitjans de comunicació i s'hi escriu literatura. El procés de substitució lingüística engegat a l'Occitània francesa no ha afectat la Vall d'Aran, on l'idioma té força vida i hi ha col·lectius que el defensen. Malgrat tot, la posició de l'aranès no és prou ferma: la seva subordinació al castellà i també, encara que secundàriament, al català, que s'ensenya a l'escola i una majoria de la població sap parlar, l'afebleix davant fenòmens com ara la immigració i el turisme.

Font: Linguamón