|
Apadrinador: Ferran Suay i Lerma
Es parla a: Zona occidental d’Armènia, Azerbaidjan, Geòrgia (ciutats de Tbilisi i Rustavi), Iran (zona occidental i nord-oriental), Iraq (nord i nord-est), Síria (diverses regions al nord del país, al llarg de la frontera amb Turquia) i Turquia (zona sud-oriental i diversos illots lingüístics a la regió d'Anatòlia Central).
Nombre total de parlants: entre 25 i 32 milions
Estatus legal:
Llengua oficial a l'Iraq.
Reconeixement legal a Armènia.
Protecció genèrica a Geòrgia i l'Azerbaidjan.
Sense reconeixement a l'Iran, Turquia i Síria.
Descripció:
El kurd és la llengua parlada pel poble homònim, originari del Kurdistan, un país de l'Orient Mitjà repartit entre diversos estats. El poble kurd ha habitat aquella zona de l'Àsia almenys des del primer mil·leni aC. Al seu origen, la llengua, d'origen indoeuropeu, va incorporar influències de l'antic idioma dels hurrites i, també, de l'arameu.
Al llarg de la història, la llengua kurda ha anat desenvolupant una considerable diversitat interna. Actualment es divideix en tres dialectes principals, que alguns lingüistes consideren llengües independents:
- kurmandji septentrional o kurd septentrional: parlat a Turquia, Síria, el nord del Kurdistan de l'Iran, l'oest del Kurdistan de l'Iraq i el Caucas. És l'únic dialecte parlat als quatre Estats en què està dividit el Kurdistan. És la variant del kurd més arcaica i s'acostuma a escriure en alfabet llatí;
- sorani o kurd central: parlat al Kurdistan de l'Iraq i a part del Kurdistan de l'Iran. Se sol escriure en alfabet aràbic;
- gorani: parlat al sud del Kurdistan de l'Iran i a l'est del Kurdistan de l'Iraq.
La parla coneguda amb el nom de zazaki, utilitzada a l'oest del Kurdistan de Turquia, està relacionada amb el gorani, segons molts lingüistes. Els estudis més recents conclouen que el zazaki és una llengua diferent del kurd, tot i que tradicionalment el primer havia estat considerat un dialecte del segon.
L'única zona del Kurdistan on la llengua kurda és oficial és la que es troba dins de les fronteres de l'Estat iraquià. El kurd ha estat reconegut llengua oficial de l'Iraq l'any 2005. El govern regional kurd de l'Iraq l'empra al sistema educatiu, tant en la seva variant kurmandji com en la sorani.
A les repúbliques del Caucas, el kurd es pot ensenyar a les escoles d'aquelles zones on la minoria kurda es troba concentrada. A l'Azerbaidjan, els kurds vivien al Karabakh fins als anys 1990, però després de la guerra entre armenis i àzeris, van ser expulsats del seu territori tradicional. Recentment, molts yazidis d'Armènia parlants de kurd s'han instal·lat al territori de Krasnodar, al Caucas de Rússia.
A Turquia, el kurd encara ha d'afrontar avui restriccions importants. L'idioma no s'ensenya a l'escola pública i les emissions en llengua kurda a la televisió i la ràdio, tot i que permeses, tenen molt limitades la durada i les característiques.
El kurd tampoc no es pot ensenyar a les escoles del Kurdistan de Síria, mentre que, a l'Iran, les condicions varien d'una època determinada a una altra.
La diàspora kurda suma diversos milions de persones que viuen a Europa, l'Orient Mitjà i l'Amèrica del Nord. Dos dels grups kurds en diàspora més antics són els de l'Afganistan (segle XVI; actualment 200.000 individus) i el del Khorasan (nord-est de l'Iran, segle XVII; 700.000 individus). Més recents són les comunitats kurdes del Líban (80.000 persones), d'Europa (especialment Alemanya -entre 500.000 i 800.000 persones- i França -entre 100.000 i 120.000-) i de l'Amèrica del Nord (entre 20.000 i 25.000 persones).
Font: Linguamón
|
Apadrina una llengua