• Increase font size
  • Default font size
  • Decrease font size
Tibetà PDF Correu electrònic

Apadrinador: Jordi Bosch i Canalies

 

Es parla a: l'altiplà del Tibet, que s'estén entre la regió autònoma xinesa homònima, la major part de la província xinesa de Qinghai i porcions de les de Sichuan, Yunnan i Gansu, així com per regions veïnes als límits entre l'Àsia central i meridional, que inclouen parts del nord l'Índia i del Pakistan, principalment Baltistan i Ladakh (Caixmir).

Nombre total de parlants: 6.200.000.

Estatuts legal:

Oficial al seu territori.

El xinès mandarí (putonghua en pinyin) és la llengua oficial de facto de la Xina. Les autoritats xineses distingeixen entre els parlants de llengües xineses o hans (cantonès, gan, hakka, min nan, wu, xiang, etc.) i les minories nacionals, parlants de llengües no xineses (coreà, kazakh, mongol, uigur, tibetà, yao, yi, zhuang, etc.). L'estat no persegueix l'ús dels 'dialectes' en àmbits familiars, però només promociona l'ús general del putonghua en àmbits formals com l'escola o els mitjans de comunicació. Pel que fa a les minories nacionals, la Constitució (1982) reconeix el seu dret d'utilitzar i desenvolupar la llengua i l'escriptura pròpies. Hi ha llengües minoritàries no-hans que són cooficials a les zones on les ètnies associades amb les llengües en qüestió gaudeixen oficialment d'autonomia. Alguns exemples són: l'uigur a la Regió Autònoma Uigur de Xinjiang; el tibetà a la Regió Autònoma del Tibet i diverses prefectures i comtats autònoms a les Províncies de Qinghai, Gansu, Sichuan i Yunnan, i el coreà a la prefectura coreana de Yanbian.

Descripció:

El tibetà es parlat pel 93% dels habitants del Tibet. Aquesta llengua pertany a la branca tibetobirmana, de la família sinotibetana, que inclou unes 350 llengües parlades a Myanmar, Tibet, nord de Tailàndida, Vietnam, Laos, parts de Xina central (Guizhou, Hunan), parts del nord de Nepal, Bhutan, oest del Pakistan (Baltistan) i diverses regions de l'Índia (Himachal Pradesh, Uttarakhand, Sikkim, Arunachal Pradesh, Assam, Nagaland, Manipur, Mizoram, Tripura i la regió de Ladakh). Després del birmà, el tibetà és la llengua tibetobirmana que gaudeix de major difusió.

La variació dialectal de la llengua tibetana és molt gran. Es distingeixen set blocs dialectals principals: (1) l'occidental conservador, que comprèn els dialectes balti (Pakistan, Índia), purik (Índia) i ladakhi (Índia); (2) l'occidental innovador, que comprèn els dialectes ladakhi (Índia), el de la regió fronterera nord-occidental de l'Índia (Lahul, Spiti, Uttarakhand) i el de Tholing (Tibet i Ngari); (3) el central, que comprèn alguns dialectes de Ngari, els dialectes de la regió fronterera septentrional del Nepal, el tsang (Tibet i Shigatse) i l'ü (Tibet, concretament a Lhasa); (4) el septentrional, que comprèn el gertse (Ngari, a la Xina), el de Nakchu (Tibet), el de Qinghai del sud (Xina); (5) el meridional, que comprèn el dialecte de Sikkim (Índia), el tsang de la vall de Tromowa i els de Bhutan; (6) el kham oriental, que es parla a la província de Qinghai, a Chamdo (Tibet), a la província de Sichuan (Xina) i a la província de Yunnan (Xina); (7) l'amdo oriental, que es parla a la província de Qinghai, a la de Gandu (Xina) i a la de Sichuan.

El dialecte que gaudeix de major difusió i que ha estat pres com a base de l'estàndard tibetà és el de Lhasa, conegut com a ü; altres varietats tibetanes que gaudeixen d'una certa difusió són el dzongkha (esdevingut oficial a Bhutan), el sikkimès (esdevingut oficial a l'estat indi de Sikkim), el sherpa i el ladakhi.

Font: Linguamón