|
Apadrinador: Carles Palau i Puig
Es parla a: Mèxic, majoritàriament a les terres altes del sud i el sud-oest, principalment a l'estat d'Oaxaca. També hi ha comunitats zapoteques als estats veïns de Puebla i Guerrero.
Nombre total de parlants: 540.000
Estatus legal:
Reconeixement legal (Mèxic).
La llengua oficial de Mèxic és l'espanyol. Pel que fa a les llengües autòctones, la legislació lingüística és força extensa. El text més destacable és la Ley General de Derechos Lingüísticos de los Pueblos Indígenas, vigent des de 2002, que té com a objectius el reconeixement i la protecció dels drets lingüístics, individuals i col·lectius, de les comunitats indígenes, així com la promoció, utilització i desenvolupament de les llengües indígenes, a les qual s'atorga l'estatus de «llengües nacionals». En realitat, però, el model lingüístic mexicà tendeix més aviat a l'assimil·lació, que no pas a la promoció de les llengües i les cultures indígenes.
Descripció:
La branca zapoteca comprèn dos grups principals: el grup zapoteco, un complex que comprèn quatre varietats que sumen 498.400 parlants en total (algunes fonts en donen 785.000 parlants), i el chatino, que comprèn tres varietats que sumen 36.000 parlants en total.
El grup zapoteco es divideix en quatre blocs dialectals principals: el zapoteco de la Sierra Norte (zapoteco septentrional), el zapoteco del Valle d'Oaxaca, el zapoteco de la Sierra Sur (zapoteco meridional) i el zapoteco de l'Istme de Tehuantepec. La branca zapoteca pertany a la família otomangeana, que inclou llengües com el mixtec, el chinantec, l'otomi, el mazatec i el popolac, entre d'altres.
La variació del continu dialectal zapoteca és molt gran, fins al punt que algunes d'aquestes varietats no són mútuament intel·ligibles. Les llengües zapoteques són originàries, probablement, de les regions d'Oaxaca i Veracruz, on estan instal·lades des de fa almenys dos mil anys.
La situació sociolingüística de les llengües zapoteques varia moltíssim d'una regió a una altra. En alguns indrets, per exemple a Loxicha i a l'Istme, l'ús de la llengua indígena es manté força vigorós i en comunitats nombroses; en altres indrets, en canvi, només la parlen algunes dotzenes d'individus ancians. Actualment, només un 12% d'individus són monolingües en zapoteca.
En 1578 va ser publicada, a cura de frares franciscans i dominicans, un vocabulari i una gramàtica de zapoteco.
Font: Linguamón
|
Apadrina una llengua