|
Apadrinador: Josep Puig i Jiménez
Es parla a: l’Illa de Sardenya
Nombre total de parlants: 1.000.000
Estatus legal: reconeixement legal a Itàlia
Descripció:
El sard exhibeix, segurament a causa de l'aïllament geogràfic, determinats trets particularment arcaics que en fan la llengua romànica més pròxima al llatí. S'hi distingeixen dos dialectes: el campidanès i el logudorès. Aquest darrer comprèn el nuorès, el més arcaic de tots els parlars sards.
A la primera meitat del segle XX va néixer l'actual moviment de reivindicació sarda i, amb l'autonomia de Sardenya (1948), el sard va ser declarat segona llengua oficial, però sense que això tingués cap conseqüència pràctica. Ben al contrari, a partir de la Segona Guerra Mundial l'italià va començar a penetrar realment al país i el sard s'hi va subordinar com un dialecte més. Actualment, la llengua es conserva força en família.
El sard s'utilitza, però, tot i que sigui de manera discreta i malgrat que encara no se n'hagi fixat una varietat estàndard, a l'escola i a la premsa, i també per a fer literatura.
Font: Linguamón
|