|
Apadrinador: Manel Vila i Trasserra
Es parla a:
El Perú és el país on el quitxua té una major distribució geogràfica; abasta vint dels vint-i-quatre departaments en què està dividit políticament: Amazonas, Ancash, Apurimac, Arequipa, Ayacucho, Cajamarca, Cusco, Huancavelica, Huánuco, Ica, Junin, Lambayeque, Lima, Loreto, Madre de Dios, Moquegua, Pasco, Ucayali...
Es parla també a l'Equador: depressió Interandina i selva oriental.
Bolívia: departaments de Potosí, Cochabamba, Chuquisaca, Oruro, Santa Cruz i La Paz.
Argentina: província de Santiago del Estero.
Colòmbia: departaments de Nariño, Cauca, Putumayo, Tolima, Amazonas.
Xile: nord-oest del departament de Lauca, província d'Antofagasta.
Brasil: regió d'Acre, zona de Tabatinga.
Nombre total de parlants: entre 8.000.000 i 10.000.000
Estatus legal:
Al Perú la Constitució estableix com a llengües oficials l'espanyol i, «en les zones on predominin, també el quítxua, l'aimara i les altres llengües aborígens»; i atorga a qualsevol ciutadà el dret d'utilitzar la seva llengua per comunicar-se amb els organismes públics.
La Constitució equatoriana de 5 de juny de 1998 estableix que l'espanyol és la llengua oficial i que «el quítxua, el shuar i les altres llengües ancestrals són d'ús oficial per als pobles indígenes». En realitat, però, l'espanyol acapara gairebé totes les funcions socials públiques, tret d'algunes excepcions a la ràdio i a les escoles primàries on es fa educació bilingüe.
La constitució boliviana de 1994 no estableix cap llengua oficial, però el castellà ho és de facto (única llengua de l'administració, l'educació i els mitjans de comunicació). L'any 2000 s'aprova el Decret Suprem 25894, d'11 de setembre, pel qual 'se reconocen como idiomas oficiales las siguientes lenguas indígenas: Aimara, Araona, Ayoreo, Baure, Besiro, Canichana, Cavineño, Cayubaba, Chácobo, Chiman, Ese ejja, Guaraní, Guarasu'we (Pauserna), Guarayu, Itonama, Leco, Machineri, Mojeño, Trinitario, Mojeño-ignaciano, More, Mosetén, Movima, Pacawara, Quechua, Reyesano, Sirionó, Tacana, Tapíete, Toromona, Uru-chipaya, Weenhayek, Yaminawa, Yuki y Yuracaré'.
A l'Argentina no s'estableix cap llengua oficial, però l'espanyol ho és de facto (única llengua de l'administració, l'educació i els mitjans de comunicació). Des del 1993 aquest estat ha desenvolupat programes d'educació bilingüe en comunitats indígenes, però l'objectiu fonamental no és conservar la llengua autòctona, sinó facilitar la integració en la societat general (o cultura nacional) gràcies a l'alfabetització en la llengua materna.
A Colòmbia l'espanyol és llengua oficial i també ho són «les llengües i dialectes dels grups ètnics als seus territoris», però es tracta d'un reconeixement únicament simbòlic.
La Constitució de Xile no estableix cap llengua oficial, però l'espanyol ho es de facto.
El portuguès és l'única llengua oficial del Brasil. L'única legislació lingüística referent a la resta de llengües té a veure amb l'àmbit escolar i es redueix a l'educació primària bilingüe i intercultural (exclusivament dins les comunitats indígenes), tot i que en realitat hi ha pocs mestres bilingües amb formació.
Descripció:
El quítxua és la llengua indígena amb més parlants de tot el continent americà, entre 8 i 10 milions, distribuïts en set estats diferents.
Els primers cronistes es refereixen al quítxua com a «llengua general», expressió que també es feia servir per designar altres llengües que es parlaven en un territori extens (com l'aimara o el guaraní). En el mateix sentit, s'anomenava també «llengua de l'inca». La primera gramàtica i el primer diccionari del quítxua, escrits pel dominic Fray Domingo de Santo Tomàs, van aparèixer l'any 1560.
Etimològicament, el terme quichua o quechua significa 'zona temperada' i, per extensió, es va fer servir per referir-se als pobladors d'aquest hàbitat.
Quan els espanyols van arribar a aquesta zona d'Amèrica, s'hi parlaven sobretot variants del quítxua i de l'aimara -el quítxua norsureño era el més utilitzat, ja que feia de vincle general dels pobles de l'Imperi Inca. La intercomprensió entre els usuaris d'aquestes llengües o variants del quítxua era, i encara és, bastant dificultosa. Malgrat això, el parlants de tots aquests grups emparentats els perceben actualment com una única llengua, anomenada quechua, quichua o runa simi. Entre els lingüistes trobem dues postures principals: alguns autors consideren que es tracta d'una única llengua que forma un continuum dialectal, mentre que d'altres defensen que es tracta en realitat d'una família de llengües.
La classificació de les variants o llengües quítxua distingeix dues grans branques: el quítxua I (waywash o huáihuash), que es parla a la part central del Perú, i el quítxua II (wampuy o hyámpuy), que s'estén per un territori molt més extens i discontinu, que abasta, a part del Perú, els altres països on es parla el quítxua (Colòmbia, Equador, Bolívia, Argentina, Xile i Brasil).
Dins el primer grup, el quítxua I, es distingeixen dues subbranques: d'una banda, el pacaraos, localitzat al departament de Lima, a la part nord-est de la província de Huaraz; de l'altra, el complex dialecte central, dividit en tres grups: waylay (huaylas-conchucos), wankay (yaru, jauja-huanca i huangàscar-toparà) i ap-am-ah (altos pativilca-marañón-huallaga).
Dins el segon grup, el quítxua II (hyàmpuy o wampuy), es distingeixen tres grans branques: quítxua IIA o yúngay (quítxua de Laraos -varietat que comparteix alguns trets morfològics amb el quitxua II-, quítxua de Lincha, quítxua cañaris-incahuasi, quítxua de Cajamarca); el quítxua IIB o chínchay septentrional (quítxua de Chachapoyas, lamas-ucayali, napo-tigre-pastaza, ingano, quítxua de l'orient equatorià; quítxua d'Imbabura -Equador I-, quítxua equatorià central -Equador II-; quítxua equatorià meridional -Equador III-, quítxua equatorià unificat; el quítxua IIC o chinchai meridional, branca parlada al sud dels dialectes del quítxua I (quítxua meridional unificat, quítxua ayacuchano, quítxua cuzqueño-boliviano, quítxua santiagueño -Santiago del Estero, Argentina-).
Trobem un gran nombre de paraules manllevades del quítxua en espanyol, i en català, fruit del contacte amb parlants d'aquesta gran comunitat lingüística: cancha (kancha), caucho (kajchu), chirimoya (chirimuya), coca (kuka), cóndor (kuntur), gaucho (wakcha 'pobre'), mate (mati), quinina (kinakina), papa (tubercle), llama (mamífer), etc.
L'any 1990 es va crear l'Academia Mayor de la Lengua Quechua, amb seu a Cusco, Perú. Aquest organisme públic té entre els seus objectius principals vetllar per la puresa de la llengua quítxua i per la seva expansió idiomàtica, establir normes gramaticals, editar un diccionari normatiu de la llengua quítxua i promoure la investigació lingüística, l'ensenyament i aprenentatge de la llengua quítxua.
Microsoft Perú i el Ministeri d'Educació del Perú han signat un acord per traduir els programes Windows i Office a la llengua quítxua. Aquest projecte té el recolzament de la Comissió per al Desenvolupament de la Societat de la Informació (CODESI) i rebrà la col·laboració de la Universitat Nacional San Antonio de Abad, de Cuzco, i de la Universitat Nacional San Cristóbal de Huamanga, d'Ayacucho.
Font: Linguamón
|
Apadrina una llengua