Tallers per la llengua

Apadrinadora: Marga Sagarra i Piñero

Es parla a: l’actual estat de Nova Zelanda, especialment a les àrees de Northland, Urewera i East Cape, i a al territori de les actuals Illes Cook.

Nombre total de parlants: uns 174.613

Estatus legal: 

A Nova Zelanda l'anglès és llengua oficial de facto i el maori és llengua oficial de jure; tan sols el maori té reconeixement jurídic per la Maori Language Act (1987). Aquest estatus no té, però, una traducció real en els fets, ja que el predomini de l'anglès és gairebé absolut.

A les Illes Cook l'anglès i el maori són llengües oficials des de 2003. A la pràctica, l'anglès és la llengua escrita oficial, i el maori la llengua oral.

Descripció:

El maori és una llengua polinèsia oriental parlada a Nova Zelanda i a les Illes Cook molt propera al tuamotuà i al tahitià. Té una afinitat menor amb el hawaià, el marquesà i el rapanui, i una relació encara més llunyana amb les llengües polinèsiques occidentals, com ara el samoà, el tokelauà, el niueà i el tongà.

Els dialectes del maori són el de North Auckland, South Island, Taranaki, Wanganui, Bay of Plenty, Rotorua-Taupo i Moriori, aquest darrer recentment extingit. També a les Illes Cook unes 43.000 persones parlen una varietat molt propera, que hom anomena maori de les Illes Cook (Cook Islands Maori) o maori de Rarotonga, que té com a dialectes el mitiaro, el mauke, l'atiu, el mangaia, el rarotonga i l'aitutaki.

La llengua maori va arribar a Nova Zelanda entre el 800 i el 1300 dC amb l'establiment de poblacions polinèsies orientals procedents probablement de les Illes Cook (o d'alguna altra illa de la zona) que hi van fer cap en canoes. Així, doncs, es va desenvolupar pràcticament aïllada, sense l'influx d'altres llengües, fins al segle XIX.

El maori va deixar de ser la llengua majoritària de Nova Zelanda vers el 1860, per la substitució lingüística exercida pels colonitzadors, missioners, cercadors d'or i mercaders anglòfons. L'ús del maori va ser prohibit a les escoles a partir de 1880 i va augmentar ràpidament el nombre d'indígenes que aprenia l'anglès. Malgrat tot, va continuar sent la primera llengua dels maoris fins a mitjan segle XX, usada de forma general en les funcions informals. Del 1950 al 1980, però, es va accelerar l'abandonament de la llengua maori, fins al punt que vers el 1980 només un 20 % dels individus ètnicament maoris tenien el maori com a prmera llengua. Va ser aleshores quan es van començar a pendre mesures de protecció i foment del maori, amb programes d'immersió lingüística en maori des de l'ensenyament primari.

Actualment el maori és cooficial a Nova Zelanda, juntament amb l'anglès. D'ençà del 2004 funciona a Nova Zelanda una televisió pública en maori, que a partir del 2007 disposa d'un segon canal. Segons un cens de 2006, 131.613 persones poden parlar fluïdament en maori, és a dir el 4'2 % de la població de Nova Zelanda. Això vol dir que només un 23'7 % dels individus ètnicament maoris són competents en llengua maori. Són moltes més, però, les persones que en tenen un coneixement passiu i que poden dir-ne algunes frases. Entre el jovent, hi ha una certa reticència a usar el maori.