


| Amahuaca |
|
|
|
Apadrinador: Josep Canamasas i Purtí
Es parla a: l’actual territori de Perú, als estats d'Ucayali (províncies Atalaya i Coronel Portillo) i Madre de Dios (província Tambopata), al sud-est amazònic; i a l’actual territori de Brasil, a l'estat Amazones, en un poble situat prop del riu Libertade al sud de la ciutat d'Ipixuna. Nombre total de parlants: uns 350 Estatus legal: El portuguès és l'única llengua oficial del Brasil; l'única legislació lingüística referent a la resta de llengües se centra en l'àmbit escolar i es redueix a l'educació primària bilingüe i intercultural (exclusivament dins les comunitats indígenes), tot i que en realitat hi ha pocs mestres bilingües amb formació. Al Perú la Constitució estableix com a idiomes oficials l'espanyol i “a les zones on predominen, també ho són el quítxua, l’aimara i la resta de llengües aborígens”, i atorga a qualsevol ciutadà el dret d'utilitzar la seva llengua per comunicar-se amb els organismes públics. Descripció: Els amahuaca són originaris de la selva amazònica de l'est del Perú. Després dels primers contactes amb els europeus, i de les epidèmies i matances, van fugir riu Ucayali amunt fins al Brasil. En aquests tres segles les xifres demogràfiques han baixat dels 9.000 al mig miler d'individus. Al Perú la llengua està fortament amenaçada. En comunitats grans, com la de Sepahua, els infants ja no aprenen amahuaca com a llengua materna. Sí que l'aprenen, encara, en comunitats més isolades. Pel que fa al Brasil es distingeixen dos dialectes: l'inuvaken i el viwivaken. En cap dels dos països no es preveu l'educació bilingüe. A l'escola l'amahuaca s'empra només en la conversa espontània. Hi ha alguns materials didàctics que gairebé no s'empren en cap de les comunitats.
Font: Linguamón
|