|
Apadrinador: Ferran C. Ugas
Es parla a: l’ Illa de Pasqua, Xile continental i Tahití.
Nombre total de parlants: aproximadament 2.500, xifra que inclou uns 2.000 parlants de l'Illa de Pasqua i uns 500 illencs que viuen, per raons diverses, al continent o a Tahití.
Estatus legal: La Constitució de Xile no estableix cap llengua oficial, però l'espanyol ho es de facto. La llei núm. 19.253 o Llei Indígena de 1993 estableix les normes sobre protecció, promoció i desenvolupament de les cultures i llengües indígenes, i crea la Corporació Nacional de Desenvolupament Indígena (CONADI), organisme encarregat de promoure, coordinar i executar les accions de l'estat en aquest sentit.
Descripció:
El rapanui pertany al subgrup malaiopolinesi de la gran família austronèsia, estès per una àmplia zona des del sud-est asiàtic: pel Pacífic Sud, van arribar fins a l'Illa de Pasqua i, per l'Índic, fins a Madagascar. Aquesta afiliació genètica el converteix en una de les poques -si no l'única- llengua indígena d'un país sud-americà que no forma part de la família ameríndia. Més concretament, el rapanui està emparentat directament amb el tahitià, el marquesà, el hawaià o el maori, llengües del subgrup polinesi oriental.
El rapanui era l'única llengua polinèsia que tenia un sistema d'escriptura abans que els europeus introduïssin l'alfabet llatí: el rogo-rogo ('tauleta parlant'), una escriptura de base jeroglífica que s'ha trobat en tauletes i petròglifs. Malgrat els intents de desxifrar-lo, el sistema resta encara força inintel·ligible. En l'actualitat el rapanui s'escriu mitjançant l'alfabet llatí, adaptat a partir de l'espanyol.
La llengua rapanui va ser l'única llengua parlada a l'Illa de Pasqua fins a l'arribada dels europeus al segle XVIII. És una de les sis llengües indígenes que sobreviuen a Xile, al costat del quítxua, l'aimara, el mapudungu, el kewésqar i el yagan. L'aïllament ha permès que la llengua sobrevisqués amb vitalitat fins a les darreres dècades del segle XX, moment en què l'espanyol es va introduir a l'Illa amb molta força.
Moltes de les paraules vigents en l'actualitat, d'altra banda, són d'origen tahitià. La conversió de l'Illa al catolicisme, a la segona meitat del segle XIX, es va fer a partir de textos litúrgics tahitians; la influència d'aquesta llengua sobre el rapanui es va incrementar amb els mitjans de comunicació moderns, pel freqüent contacte social i cultural amb Tahití.
El 1975 el Ministeri d'Educació xilè va decretar per primer cop que s'ensenyés de manera oficial la llengua rapanui. Es va revocar la prohibició governamental que prohibia als nens rapanui que parlessin la seva llengua a l'escola, fet que havia provocat moltes protestes. A partir de l'any següent es va començar a impartir el rapanui com a assignatura en el primer cicle d'ensenyament primari.
El 1998 es van iniciar cursos monolingües d'immersió al Liceo Lorenzo Baeza Vega de l'Illa, en què gairebé el 100% de les matèries, tret de l'espanyol, s'imparteixen en rapanui. Els pares que no van prendre aquesta opció van mantenir els seus fills als cursos tradicionals, on el rapanui és una assignatura més.
L'any 2004, durant la realització del I Congreso de la lengua Rapa Nui, es va crear l'Academia de la Lengua Rapa Nui.
Actualment, un terç de la població de l'Illa de Pasqua no és competent en la llengua autòctona del territori, i els dos terços restants són bilingües. L'ús social és bàsicament oral i els habitants més joves usen cada cop més l'espanyol, única llengua viable en les comunicacions amb la resta de Xile.
Malgrat tot, durant les darreres dècades la comunitat rapanui ha desenvolupat una forta autovaloració i una reivindicació cultural i política, aspecte en què la llengua té un paper simbòlic important.
Font: Linguamón
|
Apadrina una llengua