


| Benvinguts |
|
El Singular Digital Dissabte, 6 de setembre de 2008 DAVID VILA I ROS Imaginem-nos que hem d’anar a viure a un país on, pel que sabem, hi parlen una llengua anomenada cramoví. Delerosos com estem d’integrar-nos-hi des de bon començament, n’hem après algunes paraules i frases. Tanmateix, un cop instal·lats, algú ens comenta que, a banda del cramoví, també se n’hi parla una altra: el veridià. Aleshores ens preguntem: “Quina llengua he d’aprendre primer, el cramoví o el veridià?” I com que sentim opinions de tota mena, optem per parar bé l’orella i fixar-nos en quina llengua ens parlen els nadius. Dit i fet, no ens costa pas gaire de trobar-ne la resposta, ja que gairebé tothom se’ns adreça en cramoví. Així doncs, decidim aprendre aquesta, que deu ser, sens dubte, la llengua realment necessària per a viure al país. Aquesta història, com us podeu imaginar, es repeteix constantment als Països Catalans. Milers de persones hi arriben any rere any, convençudes que la llengua pròpia del territori és l’espanyol (o el francès, a Catalunya Nord). Al cap de poc, descobreixen que se n’hi parla una altra i, per tant, han de decidir quina aprenen primer. I com que els catalans els parlen, en línies generals, en espanyol, aquesta és la llengua que aprenen. És cert, no cal dir-ho, que l’espanyol disposa de molts més parlants a nivell mundial i aquest fet, pragmàtics com som, pot fer-la més atractiva a priori. Tot i així, les llengües no ens són més útils en funció del nombre absolut de parlants que tenen; i és que per molt que una llengua compti amb 300 milions de parlants, difícilment parlarem amb tots... Per contra, les llengües ens són útils si ens permeten desenvolupar-nos en el nostre entorn més proper (al poble o barri, als comerços i serveis, a la feina, a l’escola...) i si ens permeten integrar-nos-hi plenament, esdevenint-ne un ciutadà més. I aquesta funció, als Països Catalans, només la pot desenvolupar el català, la llengua pròpia del territori. En aquesta línia, molts nouvinguts expliquen que, en començar a parlar català, han notat que passaven a ser tractats com un català més, esborrant-se molts dels prejudicis que sovint, fruit del desconeixement, planen sobre la immigració. I això que, per parlar-lo, han hagut de superar els obstacles que les mateixes persones catalanoparlants els posaven, parlant-los sempre en espanyol... El català exerceix, en resum, una funció integradora incomparable, ja que en tractar-se d’una llengua minorada, els parlants nadius n’agraïm molt l’aprenentatge per part dels nouvinguts. Per facilitar-los, emperò, aquesta integració, és necessari que els catalanoparlants deixem de banda prejudicis i complexos d’inferioritat lingüística i comencem a emprar el català com a llengua d’acollida. I cal, també, que els nouvinguts coneguin quina és la realitat sociolingüística dels Països Catalans, per tal de poder-ne treure el màxim profit. Amb aquest darrer objectiu, Tallers per la Llengua ha desenvolupat el Taller d’Acollida Lingüística, una sessió de tres hores de durada adreçada específicament a persones nouvingudes, en la qual s’explica què és el català i es debat quins són els avantatges que els pot comportar aprendre’l i usar-lo. Tenint en compte que l’aprenentatge de l’espanyol el tenen garantit degut a la presència massiva d’aquesta llengua a nivell social i mediàtic, aprendre català els permetrà fer un pas endavant i, com dèiem, integrar-se plenament al país que han triat per viure. Aquesta és, de ben segur, la seva prioritat. |