DIVENDRES 5 DE MARÇ
SALA D’ACTES DE LA FACULTAT DE PSICOLOGIA
ORGANITZA: SOCIETAT VALENCIANA DE PSICOLOGIA
Col·laboren:
- Facultat de Psicologia de la Universitat de València
- Acadèmia Valenciana de la Llengua
PROGRAMA:
- 10 h. Paraules d’inici
- 10,15 h. Conferència debat: EL VALOR DEL VALENCIÀ
Ponent: RAFAEL CASTELLÓ
(Doctor en Sociologia i vicedegà de la Fac. de Ciències Socials)
- 11,30-12 h. Pausa café
- 12 h- 13,30 h. Taula rodona: ACTITUDS RESPECTE A LA LLENGUA
• Participen:
- FERRAN SUAY (Doctor en Psicologia i president de Tallers per la Llengua)
- JOSEP LLUÍS DOMÉNECH (Doctor en Psicologia i membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua)
- ISMAEL DÍEZ (Doctor en Psicologia - Serveis Psicopedagògics Escolars)
Modera: OTO LUQUE (Doctor en Psicologia i president de la Societat Valenciana de Psicologia)
|
|
Dilluns 22 de febrer de 2010
http://hortaestant.blogspot.com/2010/02/bilinguisme-autentic.html
FERRAN SUAY I LERMA
En un territori que es declara oficialment bilingüe hi ha dos tipus de ciutadans: els capacitats, que dominen els dos idiomes, i els discapacitats, que només en coneixen un. Si, a més a més, les autoritats del territori presumeixen amb freqüència de tolerància lingüística, i no es cansen de declarar que el bilingüisme és una gran riquesa, és lògic pensar que la intenció del govern ― i les seues accions― aniran en la direcció de procurar la capacitació dels discapacitats. D'acord amb el postulat del bilingüisme com a riquesa, es tractaria de fer que els més pobres, aquells que desconeixen la meitat de les llengües oficials, deixen de ser tan pobres i passen a ser una miqueta més rics.
|
|
http://hortaestant.blogspot.com/2010/01/enveja-de-pellis.html
FERRAN SUAY I LERMA
Ara que la Generalitat de Catalunya posa en marxa una llei que permetrà veure cinema en català, se senten veus indignades que es queixen de la imposició lingüística que això representa. No és que la nova llei pose els drets lingüístics dels catalans al mateix nivell que ho estan els dels castellans. Ni de bon tros!. Una persona de Valladolid -posem per cas-- té el dret -i pot exercir-lo-- de veure totes les pel·lícules que s'estrenen a la seua ciutat, doblades o subtitulades en la seua llengua. La nova llei -en canvi-- només garanteix als catalans un 50% dels títols que s'hi estrenaran. Un sofisticat càlcul matemàtic ens mostra inequívocament que -tot i la nova llei del cinema-- els catalans tindran la meitat de drets que els castellans. De contribucions -això sí-- no en pagaran la meitat.
Els valencians ho tenim pitjor. Ara mateix, la quantitat de pel·lícules que podem vore en valencià a les sales comercials és mínima. I les poques que n'hi ha són les que organitzen -sempre excepcionalment-- institucions com la Universitat de València o entitats com Escola Valenciana. A la nostra Generalitat no li fa ni fred ni calor que siga pràcticament impossible accedir al cinema en valencià. Es veu que pensen com el company d'un amic meu, professor d'institut, que -precisament a compte de la llei catalana del cinema-- s'exclamava l'altre dia en contra de "la imposició lingüística". Transcriuré el diàleg, perquè la senzillesa de l'argument s'ho val:
- Has visto los catalanes? Ahora quieren que doblen todas las películas en catalán!!! Y si no, van a poner multas. A ti que te parece, Fransex (sic).
- Tu tens fills? -li preguntà el meu amic-
- Sí
- Jo també. I els has ensenyat a parlar la teua llengua?
- ¡Pues claro!
- Jo també. I tu pots dur-los al cine, a vore una pel·lícula en la seua llengua?.
- Pues sí, pero...
- Jo no.
No vull dir que el company del meu amic se n'anara convençut, amb el pes indiscutible d'aquesta evidència. Fa falta molt més que una bona argumentació per a fer baixar del burro algú que ha trobat tant de gust a estar sempre en la posició més còmoda. Els monolingüistes radicals -com el company del meu amic-- en general, no poden entendre per què unes altres persones han de voler uns drets que ells mateixos exerceixen sense cap esforç. Convençuts com estan de la seua natural superioritat, s'estranyen i s'indignen si algú s'atreveix a demanar un tracte similar al que ells ja reben.
Devem ser un dels pocs territoris del món en què els nouvinguts (això sí, segons d'on vinguen), no és que tinguen els mateixos drets que els autòctons, és que en tenen més. Si no que ho pregunten als meus veïns, que són uruguaians. Des que van arribar ací, que poden exercir el seu dret a dur els fills al cinema, a vore pel·lícules en la seua llengua. Pagant, això sí. Jo, en canvi, només puc exercir el meu dret a pagar, perquè les pel·lícules, el 100%, estan en la llengua d'ells. En la meua, no.
És per això que he de confessar que, tal com la decimonònica teoria freudiana atribuïa a les dones un greu complex psicològic anomenat enveja de penis, jo patisc, ara mateix, d'una greu i manifesta enveja de pel·lis. Enveja dels veïns del Nord, que podran veure la meitat de les estrenes en la seua llengua. I enveja -més encara- dels castellans de Toledo o de Càceres, que les poden vore totes. O sense anar tan lluny, dels castellans de casa nostra, que -a diferència de nosaltres-- sí que poden dur els fills a vore pel·lícules en la seua llengua. Es veu que, com diu la Constitució, tots som iguals, però uns són més iguals que altres. |
|
Dimecres 10 de febrer de 2010
DAVID VILA I ROS
http://davidvilairos.blogspot.com/
 Les dades sociolingüístiques més recents indiquen que el grau de coneixement del català és elevat, però que l’ús que se’n fa és baix; davant d’aquest fet, l’explicació és ben fàcil: hi ha molta gent que sap parlar-lo però que, a la pràctica, no ha fa habitualment. Segons aquestes mateixes dades, un 84% dels catalanoparlants apliquen sistemàticament la norma de convergència a l’espanyol, és a dir, es passen a aquesta llengua quan intueixen que l’interlocutor potser no parla català. Aquest hàbit té, no cal dir-ho, unes conseqüències devastadores per a la presència social de la llengua, i, si volem canviar-lo, primerament ens cal entendre perquè el practiquem.
Ferran Suay, doctor en psicologia, hi identifica tres factors claus: l’aprenentatge, la imitació i els prejudicis.
|
Torna el concurs Lliga't a la música, la primera oportunitat per als joves que comencen fent música en català
Hi poden participar solistes o grups que tinguin, almenys, la meitat dels seus membres entre 14 i 18 anys. Les inscripcions es poden fer fins al 31 de març de 2010 a www.terceravia.org/lligat
Després de l'èxit de l'any passat, la segona edició del concurs Lliga't a la música ha donat el tret de sortida i torna amb l'objectiu que el certamen sigui la primera gran oportunitat per a joves grups de música o solistes que resideixin en qualsevol dels territoris de llengua catalana. El premi que obtindrà el guanyador del Lliga't serà un val de compra de 1.000 euros en material musical, un mínim d'un concert en directe, la classificació directament entre els 20 primers grups del concurs de maquetes dels Països Catalans Enganxa't a la música i la participació en el CD recopilatori que publicarà l'esmentat concurs l'any vinent.
|
El Singular Digital
Dilluns, 1 de febrer de 2010
JORDI BOSCH I CANALIA
L’aprenentatge no és innat. Hauria de ser permanent i variable, tot depèn de nosaltres. Lluís Llach, poc abans de començar una de les seves cançons més aclamades, ens deia que aprendre és un ofici extraordinari que mai s’acaba. I hi ha moltes maneres d’aprendre i una de les que més posem en pràctica quan som infants és la de la imitació. La meva fillola, per exemple, està començant a activar la seva capacitat dialèctica per copiar totes i cada una de les paraules que va sentint, i no només copia les paraules, sinó els gestos, els llenguatges i les conductes. És curiós i cal tenir en compte que la nostra capacitat d’aprenentatge és tant elevada que l’aprenentatge per imitació no s’acaba amb la fase infantil (on es dóna més i és més efectiva) sinó que s’allarga durant tota la nostra vida.
|
|
El Singular Digital
Dilluns, 4 de gener de 2010
DAVID VILA I ROS
Això dels estatuts no té cap mena de gràcia. Francament, esperar que l’estat que fa 300 anys que ens nega com a poble hagi de dir-nos què som i què podem fer, em sona a mentalitat d’esclau. I encara hi ha qui els donarà les gràcies, si no ens el retallen! Tot plegat fa pensar en La cabana de l’oncle Tom, de Harriet Beecher Stowe, en què el protagonista està cofoi de saber que els seus amos, aquells que el tenen com a esclau, l’aprecien molt. Si som una nació? Això no cal que ens ho digui cap tribunal espanyol! Precisament, la llei de l’època tampoc no reconeixia els esclaus com a persones i, tanmateix, bé que ho eren! Doncs tres quarts del mateix.
|
|
En el darrer número d'Escola Catalana, en Jordi Solé i Camardons parla del Taller d'Educació per la Llengua.
Cada situació sociolingüística genera una tipologia diferent de prejudicis i actituds: en situacions lingüístiques expansives, en què una llengua ocupa espais superiors als que li són propis, els membres d’aquella comunitat tendeixen a practicar un excés d’autoestima que els fa caure en el xovinisme; mentre que en les situacions de minorització, com la que patim, els prejudicis tendeixen a la menysvaloració i menysteniment de la pròpia llengua –es posa en dubte l’adequació, la bondat i el valor de la llengua i apareixen tota mena de dubtes envers el seu ús. Centrant-nos en l’aula, ¿és possible de canviar, aquesta realitat?
|
|
Llengua i emoció: Jornades per la dignificació lingüística
Fraga (Baix Cinca), divendres 5-3-10 i dissabte 6-3-10
Franja de Ponent i creativitat. Propostes pràctiques i concretes per a viure en català.
|
http://euskalherria-paisoscatalans.blogspot.com/2009/05/primera-circular.html
Des del lectorat de català de la Universitat del País Basc es convoca per al 2010 el Congrés Internacional País Basc – Països Catalans: Camins de trobada.
El congrés compta amb un Comitè Assessor que està format per: Itziar Idiazabal,Toni Strubell i Trueta, Martxelo Otamendi i Koldo Zuazo.
Seu i dates del Congrés
El congrés es durà a terme a la Facultat de Lletres de la Universitat del País Basc (passeig de la Universitat, 5 – 01006 – Vitòria) els dies 10, 11 i 12 de maig del 2010.
Temes del Congrés
El congrés tractarà els vincles entre el País Basc i els Països Catalans des de qualsevol punt de vista en què aquests dos països es puguin o s’hagin pogut relacionar al llarg de la història. |
|
|
