DIVENDRES 5 DE MARÇ SALA D’ACTES DE LA FACULTAT DE PSICOLOGIA ORGANITZA: SOCIETAT VALENCIANA DE PSICOLOGIA Col·laboren: - Facultat de Psicologia de la Universitat de València - Acadèmia Valenciana de la Llengua PROGRAMA: - 10 h. Paraules d’inici - 10,15 h. Conferència debat: EL VALOR DEL VALENCIÀ Ponent: RAFAEL CASTELLÓ (Doctor en Sociologia i vicedegà de la Fac. de Ciències Socials) - 11,30-12 h. Pausa café - 12 h- 13,30 h. Taula rodona: ACTITUDS RESPECTE A LA LLENGUA • Participen: - FERRAN SUAY (Doctor en Psicologia i president de Tallers per la Llengua) - JOSEP LLUÍS DOMÉNECH (Doctor en Psicologia i membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua) - ISMAEL DÍEZ (Doctor en Psicologia - Serveis Psicopedagògics Escolars) Modera: OTO LUQUE (Doctor en Psicologia i president de la Societat Valenciana de Psicologia)
Torna el concurs Lliga't a la música, la primera oportunitat per als joves que comencen fent música en català
Hi poden participar solistes o grups que tinguin, almenys, la meitat dels seus membres entre 14 i 18 anys. Les inscripcions es poden fer fins al 31 de març de 2010 a www.terceravia.org/lligat
Després de l'èxit de l'any passat, la segona edició del concurs Lliga't a la música ha donat el tret de sortida i torna amb l'objectiu que el certamen sigui la primera gran oportunitat per a joves grups de música o solistes que resideixin en qualsevol dels territoris de llengua catalana. El premi que obtindrà el guanyador del Lliga't serà un val de compra de 1.000 euros en material musical, un mínim d'un concert en directe, la classificació directament entre els 20 primers grups del concurs de maquetes dels Països Catalans Enganxa't a la música i la participació en el CD recopilatori que publicarà l'esmentat concurs l'any vinent.
Cada situació sociolingüística genera una tipologia diferent de prejudicis i actituds: en situacions lingüístiques expansives, en què una llengua ocupa espais superiors als que li són propis, els membres d’aquella comunitat tendeixen a practicar un excés d’autoestima que els fa caure en el xovinisme; mentre que en les situacions de minorització, com la que patim, els prejudicis tendeixen a la menysvaloració i menysteniment de la pròpia llengua –es posa en dubte l’adequació, la bondat i el valor de la llengua i apareixen tota mena de dubtes envers el seu ús. Centrant-nos en l’aula, ¿és possible de canviar, aquesta realitat?
Llengua i emoció: Jornades per la dignificació lingüística Fraga (Baix Cinca), divendres 5-3-10 i dissabte 6-3-10 Franja de Ponent i creativitat. Propostes pràctiques i concretes per a viure en català.
http://euskalherria-paisoscatalans.blogspot.com/2009/05/primera-circular.html Des del lectorat de català de la Universitat del País Basc es convoca per al 2010 el Congrés Internacional País Basc – Països Catalans: Camins de trobada. El congrés compta amb un Comitè Assessor que està format per: Itziar Idiazabal,Toni Strubell i Trueta, Martxelo Otamendi i Koldo Zuazo.
Seu i dates del Congrés El congrés es durà a terme a la Facultat de Lletres de la Universitat del País Basc (passeig de la Universitat, 5 – 01006 – Vitòria) els dies 10, 11 i 12 de maig del 2010.
Temes del Congrés El congrés tractarà els vincles entre el País Basc i els Països Catalans des de qualsevol punt de vista en què aquests dos països es puguin o s’hagin pogut relacionar al llarg de la història.
El dia 12 de gener al vespre en David Vila, secretari de Tallers per la Llengua, va parlar del llibre "De la consciència a la conducta" al programa Tirant de llibres que emet Ràdio Sant Celoni. A continuació teniu l'enllaç amb el blog d'en David per saber-ne més detalls. http://davidvilairos.blogspot.com/
Dijous 3 de desembre la Biblioteca Armand Cardona Torrandell va acollir la presentació del llibre De la consciència a la conducta a càrrec de Neus Arnan i Cabezas, coautora del llibre, amb la presentació per part de Carles Anson, Cap de Servei de Convivència de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i amb la col·laboració de la Xarxa d'Espais per la Llengua Fruit d’un bon treball conjunt del Servei de Convivència de l’Ajuntament i Tallers per la Llengua, aquesta tardor hem impartit una serie de Tallers de Foment molt interessants en el si del cos de policia municipal de la vila, i estem impartint un paquet de Tallers d’Educació per als alumnes de secundària que està tenint molt bona acollida entre els alumnes.
Des de fa uns quants anys –no molts, la veritat– els valencianoparlants ens hem apropiat de la paraula castellana “gilipollas” que hem valencianitzat parcialment en “gilipolles” –fent-la acabar en –es en lloc de en –as, però amb la g, això sí, pronunciada a la castellana– per a referir-nos a una persona estúpida, curta d’enteniment. El problema que se’n deriva és doble: per un costat fem ús d’una paraula que no és de la nostra llengua i que no ens cal per a res i per un altre usem la mateixa paraula per a una gran quantitat de conceptes, pròxims però no idèntics. Així doncs, ací tenim un cas de castellanització i empobriment lingüístic alhora. Nosaltres tenim en valencià, afortunadament, una gran quantitat de paraules que ens permeten matisar els diferents graus de l’estupidesa humana i dels comportaments més o menys estúpids. Vegem-ne unes quantes.
Alberg Torre Ametller Cabrera de Mar (el Maresme) 27 al 29 de novembre de 2009
Objectius
Dinamitzar els contactes entre el voluntariat lingüístic de totes les universitats del País Valencià, Catalunya, les Illes Balears, Catalunya del Nord i Andorra (Xarxa Vives).
Desenvolupar estratègies per afavorir l'aprenentatge i l'ús del català entre els nouvinguts, com també per aprofitar-ne la presència als campus per incrementar els capitals lingüístics de tota la comunitat universitària.
Dijous passat vaig participar al programa Cal parlar de llengua, d’ETV Baix Llobregat. No era la primera vegada que hi prenia part; fa uns quants anys, quan era portaveu de la CAL, van convidar-m’hi per parlar del procés de reforma estatutària. Ara, però, hi vaig anar a presentar Tallers per la Llengua, en un programa en què també va intervenir-hi l’Arnau Bunyol, un dels promotors de la campanya Una televisió sense fronteres, una iniciativa absolutament necessària per assolir un marc comunicatiu català sense interferències alienes.
El programa va ser francament reeixit i vull destacar-ne, d’entrada, la professionalitat del director, Jaume Marfany, el qual va demostrar que tenia un ampli coneixement de la nostra feina i un gran interès per donar-nos a conèixer a la seva audiència. D’altra banda, l’aspecte més remarcable del programa és el seu plantejament catalanocèntric, desacomplexat i netament reivindicatiu. Si TV3, que és, teòricament, la nostra televisió nacional, tingués una actitud similar a l’hora de fer els programes, no tinc cap dubte que avançaríem molt més ràpid cap a la construcció d’un país lliure.
Sí, cal parlar de llengua. I cal fer-ho sense pèls a la llengua. Amb normalitat.
L’entitat Tallers per la Llengua engega una nova campanya
Defensar les nostres llengües i la seva diversitat, sobretot enfront de la dominació d’una sola llengua, és més que defensar les nostres cultures. És defensar la nostra vida. Claude Hagège, lingüista.
Actualment al món es parlen prop de 6.000 llengües i, segons les teories d’alguns lingüistes, entre un 50 i un 90% d’aquestes podrien desaparèixer (caure en desús) durant aquest segle essent substituïdes per unes quantes llengües dominants.
Talment com la diversitat biològica –la conservació i evolució de la qual està subjecta a la cura i consideració d’hom-, la diversitat lingüística també depèn, en certa manera, de les atencions que li parem. I és en aquesta línia de sensibilització i cerca de complicitats que treballa l’entitat Tallers per la Llengua, creada per fomentar l’ús social del català partint de la idea que totes les llengües han de poder disposar d’uns espais d’ús plenament normalitzats en el territori on són la llengua pròpia.
El Pla estratègic de la Universitat de València explicita la visió d'una institució que vol ser reconeguda en el futur com a (entre altres característiques) "referent cultural en la societat valenciana, amb especial atenció a la seua cultura i la seua llengua". Aquesta visió es desenvolupa en els eixos estratègics corresponents i s'ha de concretar en iniciatives que conjuguen els objectius de promoció de la llengua pròpia amb una oferta formativa de grau i postgrau àmplia, innovadora i de qualitat.
En aquest context, el Servei de Política Lingüística (SPL) proposa una iniciativa per recollir suggeriments, per part del personal docent i investigador (PDI) de la Universitat, i desenvolupar noves accions específiques que permeten augmentar la implicació del professorat en l'extensió de l'ús del valencià en el camp de la docència.
En Ferran Suay impartirà el primer dels tallers previstos que duu per títol: Assertivitat lingüística a classe i al departament
Ja s’han obert les inscripcions per participar en el Taller d’Espai Lingüístic Personal que impartirem a la seu d’Òmnium Cultural Bages, carrer del Bruc, 99, de Manresa, els dimecres 11, 18 i 25 de novembre d'1/4 de 7 de la tarda a 1/4 de 10 del vespre. El taller s’impartirà en tres sessions de tres hores cadascuna.
El preu és de 20 euros (15 per als socis). Per a informació i inscripcions, podeu passar pel local de l’entitat o trucar al 93 872 63 21 de dilluns a divendres, de 2/4 de 8 a 2/4 de 9 del vespre, o bé a través de
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la
, fins al 6 de novembre.
La Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC), amb seu a Tortosa, és l’espai de confluència de les entitats que treballen per la llengua arreu dels Països Catalans. La voluntat de la FOLC és afavorir l’intercanvi d’experiències entre les entitats que l’integren -més d’una setantena- i, alhora, promoure iniciatives pròpies encaminades a normalitzar el català en tots els àmbits socials.
Doncs bé, Tallers per la Llengua acabem d’adherir-nos-hi i esperem, des d’una posició més aviat modesta, aportar-hi la nostra particular manera de treballar, fonamentada no només en la sociolingüística, sinó també en la psicologia i la pedagogia. Així d’entrada, ja ens hem ofert per treballar en la comissió d’immigració, bo i incorporant-hi el nostre Taller d’Acollida Lingüística.
Potser només serem com una gota en l’oceà, però ja se sap que, sense gotes, l’oceà no existiria.
En el primer Fòrum de la Joventut Sorda de Catalunya la FESOCA ha presentat un interessant treball de sensibilització vers l’ús de la llengua de signes catalana (LSC), llengua pròpia de casa nostra, juntament amb la llengua catalana i la llengua occitana (a la Vall d’Aran).
Tallers per la Llengua vàrem tenir el privilegi que la Federació comptes amb nosatres alhora de formular el contingut i la forma del taller, i vàrem poder col·laborar discretament en els primers apartats treballats, en que es va parlar de diversitat i substitució lingüística. A més a més es va recordar que al món hi ha 121 llengües de signes estudiades i conegudes (www.ethnologue.com) i que cadascuna s’adapta al seu entorn i per això és més eficaç que qualsevol altra, en l’àmbit on és llengua pròpia.
En el Fòrum també es va parlar de les famílies lingüístiques existents i es va aprofundir en les característiques de la LSC, que actualment és usada per unes 25mil persones, la meitat de les quals són persones sordes i l’altra meitat familiars, interprets, amics, professionals… Finalment es va parlar del marc legal que empara la LSC tant a l’Estatut d’autonomia de Catalunya, com a la Constitució de l’Estat Espanyol i es va animar a tots els usuaris a utilitzar-la de manera normalitzada.
Les llengües ens serveixen per comunicar-nos i per entendre’ns, però també desenvolupen moltes altres funcions gens menyspreables, com ara descriure d’una manera única i precisa l’entorn en el qual s’han originat o bé servir d’elements d’identificació col·lectiva i, per tant, de cohesió social i d’integració de les persones nouvingudes. Actualment es parlen al món prop de 6.000 llengües. D’aquestes, entre un 50% i un 90% corren el risc de caure en desús durant el segle XXI, fruit de processos de substitució lingüística. Conèixer la diversitat lingüística del món és, doncs, el primer pas per prendre consciència de la necessitat de preservar aquest patrimoni comú.
La difusió del patrimoni lingüístic és un dels objectius de Tallers per la Llengua, una entitat que treballa per al foment de l’ús social del català partint de la idea que totes les llengües han de poder disposar d’uns espais d’ús plenament normalitzats en el territori on són la llengua pròpia.
Ara teniu l’oportunitat de col·laborar amb Tallers per la Llengua en la tasca de difondre aquest patrimoni mitjançant la campanya “Apadrina una llengua”. Amb una única aportació econòmica (l’import mínim és 20€ per a particulars i 100€ per a empreses) podeu apadrinar simbòlicament una de les 6.000 llengües del món (les aportacions no es destinen directament a la promoció de la llengua apadrinada, sinó que són una col·laboració amb Tallers per la Llengua en la seva tasca de difusió de la diversitat lingüística).
Només cal que us poseu en contacte amb nosaltres a través del correu
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la
, indicant el vostre nom i el nom de la llengua que vulgueu apadrinar (si és que voleu una llengua en concret). A continuació haureu de fer un ingrés al compte corrent 2081 0011 15 0000132706 de Caixa Penedès i tot seguit us farem arribar el certificat d’apadrinament, amb una descripció de la llengua que us ha estat assignada, i inclourem el vostre nom a la llista de col·laboradors que ja és consultable en aquest mateix web.
Ainhoa Agirreazaldegi, alumna bertsolari d'un TELP l’any 2008 a Ordízia, va fer uns versos sobre l'assertivitat lingüística basats en el que havia après al taller. Pirritx eta Porrotx, els pallassos i comunicadors estrella a Euskalherria, han convertit els versos de l'Ainhoa en cançó. Eixirà a la tardor en el seu nou disc. La trajectòria d'aquesta gent és increïble i l'audiència que tenen supera amb escreix a la de qualsevol lehendakari. A continuació podeu veure alguns videos dels seus espectacles i si cliqueu sobre el títol de l'article podreu llegir els versos de la cançó (també trobareu la traducció dels versos al català).
El dimarts, 30 de juny, el psicòleg i president de Tallers per la Llengua Ferran Suay i Lerma va impartir un curs a l'escola d'estiu de la Conselleria, tiulat "els usos lingüístics i la transmissió de la llengua". Els objectius del curs eren: prendre consciència de les conseqüències de la tria lingüística que fem; adquirir recursos que ens faciliten un ús més desacomplexat del valencià; i aprendre a transmetre conductes i actituds lingüísticament assertives.
Per obtenir més informació sobre l'escola d'estiu de la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana podeu consultar aquest document:
Aquest juliol (2009) Gemma Sanginés impartirà una nova edició de l'exitós curs Com viure en català i no morir en l'intent. És la segona edició dins l'oferta de cursos d'estiu de la UOC i la tercera en general, ja que se'n va realitzar un el passat mes de febrer i un altre l'estiu del 2008. Té una durada de 30 hores. Per a més informació consulteu la pàgina de la UOC.
En el primer Fòrum de la Joventut Sorda de Catalunya la 
Les llengües ens serveixen per comunicar-nos i per entendre’ns, però també desenvolupen moltes altres funcions gens menyspreables, com ara descriure d’una manera única i precisa l’entorn en el qual s’han originat o bé servir d’elements d’identificació col·lectiva i, per tant, de cohesió social i d’integració de les persones nouvingudes. Actualment es parlen al món prop de 6.000 llengües. D’aquestes, entre un 50% i un 90% corren el risc de caure en desús durant el segle XXI, fruit de processos de substitució lingüística. Conèixer la diversitat lingüística del món és, doncs, el primer pas per prendre consciència de la necessitat de preservar aquest patrimoni comú.
El dimarts, 30 de juny, el psicòleg i president de Tallers per la Llengua Ferran Suay i Lerma va impartir un curs a l'escola d'estiu de la Conselleria, tiulat "els usos lingüístics i la transmissió de la llengua". Els objectius del curs eren: prendre consciència de les conseqüències de la tria lingüística que fem; adquirir recursos que ens faciliten un ús més desacomplexat del valencià; i aprendre a transmetre conductes i actituds lingüísticament assertives.
Notícies