Tot i ser valencianoparlant, ha canviat al castellà davant d'un desconegut? D'una persona amb aspecte de ser de fora? Pateix quan es troba en situacions com estes? Llavors, Sortir de l'armari lingüístic (Angle Editorial) és el llibre que estava esperant. Perquè l'obra, subtitulada "Una guia de conducta per a viure en català", escrit pel professor de Psicobiologia de la Universitat de València, Ferran Suay (amb qui en parlarem), i per la llicenciada en Psicologia i Master en teràpia de Conducta, Gemma Sanginés, dóna, d'una manera amena i molt aclaridora, algunes claus per a superar estos temors i conductes infundats però molt arrelats. http://www.linformatiu.com/nc/portada/detalle/articulo/ferran-suay-els-valencians-patim-el-condicionant-que-les-nostres-autoritats-estan-a-favor-del-geno/
FERRAN SUAY I LERMA Fa poc llegia un dels comentaris dels lectors, a un article sobre la oficialitat del català a Europa. La cosa, amb profusió de majúscules, signes d'exclamació i faltes d'ortografia, tornava fonamentalment a l'antiga cantarella segons la qual, les llengües que tenen molts milions de parlants tenen més legitimitat que les que en tenen pocs. Amb el pas de les dècades, les xifres atribuïdes a l'espanyol han anat creixent vertiginosament, dels 300 als 400 i als 500 milions, sense que cap empresa madrilenya de demoscòpia no ho haja posat mai en dubte. Sovint m'he preguntat com dimonis en fan el recompte, però crec que —senzillament— sumen els habitants dels estats que tenen el castellà com a llengua oficial, i au! Això vol dir, entre altres coses, que els modestos 10 milions de parlants que —pam amunt o avall— hom atribueix al català, també sumem per arribar-ne als 500 d'hispanoparlants. Ja sabem que tota pedra fa paret, i així ofrenem, ni que siga involuntàriament, una altra nova glòria a l'univers hispanocèntric, junt amb les que aporten els parlants de guaraní, de quítxua i de moltes altres llengües americanes.
http://davidvilairos.blogspot.com/ Dijous, 1 de juliol de 2010 DAVID VILA I ROS
Força gent m’ha preguntat què en penso, de la retallada de l’estatut feta pel tribunal constitucional espanyol. La meva resposta és ben clara: si no fos abstemi, brindaria amb una copa de cava.
M’explicaré, perquè no vull sonar maximalista. Quan es va aprovar l’estatut al Parlament, va semblar-me que, com a estatut, era bo. Només hi veia un inconvenient: era un estatut. I, francament, considerava que Espanya ja havia demostrat a bastament que no ens entenia, de manera que continuar buscant la manera de fer-nos-hi encabir no treia cap a res. De fet, molts vam pensar que la principal aportació que podia fer era, paradoxalment, posar en evidència que la via estatutària estava acabada. Això és el que vam defensar durant la campanya Diguem NO. En el referèndum, però, i malgrat les retallades que ja havia sofert, la població del Principat va votar-hi a favor. Peix al cove. Respectable i comprensible.
Tallers per la Llengua mostra el seu desacord absolut amb la decisió presa pel Tribunal Constitucional espanyol, segons la qual el català, llengua pròpia del Principat, perd el rang de preferent en l'administració pública i en els mitjans de comunicació. Entenent que aquesta decisió contradiu la voluntat lliurement expressada per la ciutadania, des de l'entitat ens sumem a la convocatòria de manifestació feta per Òmnium i animem els catalans i catalanes a assistir-hi massivament. http://www.omnium.cat/ca/activitat/manifestacio-som-una-nacio-nosaltres-decidim-3427.html
Des del passat 8 de juny ja tenim a les llibreries una guia de conducta per a viure en català: el llibre Sortir de l'armari lingüístic, de Ferran Suay i Gemma Sanginés. L'ha publicat Angle Editorial dins la col·lecció Fil d'Ariadna i en Bernat Joan, acompanyat pels autors del llibre, el presentarà el proper 28 de juny a la llibreria Bertrand de Barcelona. Sortir de l’armari lingüístic fa una oportuníssima aproximació a la situació sociolingüística dels Països Catalans des de la psicologia, i més concretament, des de la psicologia social. És un llibre amè, oportú i divertit: un cop d’autoestima per als que defensem la llengua.
El passat 8 de juny es va impartir el Taller d'usos lingüístics en l'administració pública a un grup de treballadors de l'administració del Govern d'Andorra. En la sessió es van treballar diversos recursos que faciliten el manteniment del català als treballadors davant els usuaris de diverses llengües. Ferran Suay i Lerma va ser l'encarregat de dirigir el curs. En el següent enllaç podeu trobar la notícia que en va fer televisió d'Andorra.
El passat 10 de maig l’entitat Tallers per la Llengua va ser guardonada amb el “Premi a Projectes per Estendre l’Ús del Català a Tarragona”, convocat pel Servei de Política Lingüística de l’Ajuntament de la ciutat.
El projecte premiat fou “Estén el català al teu barri”, una proposta orientada a fomentar el canvi d’actituds lingüístiques d’adolescents i joves a través del joc. Aquest projecte s’aplica a entitats d’educació en el lleure de la ciutat de Tarragona.
El jurat, format per Rosa Rossell, tinenta d’alcaldia de Cultura, Patrimoni Històric i Ensenyament i consellera de Política Lingüística; Miquel Àngel Pradilla, professor del Departament de Filologia Catalana de la URV i membre de l’Institut d’Estudis Catalans; Anna Domingo, representant territorial de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat, i Arga Sentís, del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona, ha decidit premiar aquest projecte per què incideix directament en les actituds lingüístiques dels destinataris.
Tal com recull el projecte, el coneixement de la llengua catalana és molt alt, però l’ús retrocedeix, i aquest retrocés es deu sobretot, a l’hàbit dels catalanoparlants de canviar de llengua davant d’un interlocutor no catalanoparlant. És per això que cal treballar les actituds lingüístiques amb la població catalanoparlant, trencant prejudicis i afavorint els hàbits lingüísticament assertius que fomentin l’ús del català.
En aquest context, cal fer especial èmfasi en el jovent, motor de possibles canvis lingüístics, per tal d’assegurar l’augment de l’ús del català en les noves generacions.
El grup guanyador del Lliga't a la música es desvelarà el proper 27 d’abril en el marc d’una festa a Espai País Valencià (Barcelona)
Hi ha participat una trentena de solistes o grups que tenen, almenys, la meitat dels seus membres entre 14 i 18 anys. La majoria provenen d'instituts i escoles de música .
La segona edició del concurs Lliga't a la música, la primera gran oportunitat per a joves grups de música o solistes que resideixin en qualsevol dels territoris dellengua catalana d’entre 14 i 18 anys, desvelarà el grup guanyador del concurs el proper dimarts dia 27 d’abril, a les 18:30 h, a la seu d’Espai País Valencià, entitat membre de la FOLC, que està situada al carrer Pere Serafí, 7, baixos (Vila de Gràcia), de Barcelona.
Organitza la FOLC (Federació d'organitzacions per la Llengua Catalana)
Sant Jordi és la rosa i el llibre. La festa i la lluita. El cavaller i el drac. Sant Jordi és el crit subtil d’un poble que s’alça, un poble que crea i que estima, un poble que vol ser lliure. I la llibertat s’obté amb la paraula, amb la feina, amb la constància. Sant Jordi és un moment únic per mostrar que som aquest poble, per gaudir-ne, i també per salvar-nos els mots, que deia el gran Espriu. La llengua ens defineix i ens permet fer-nos un lloc en l’escenari global de les cultures entrellaçades. No us la guardeu només per a vosaltres. Regaleu-la! David Vila
http://davidvilairos.blogspot.com/ DAVID VILA I ROS Dimecres passat, després del partit Arsenal-Barça, vaig presenciar una entrevista a Ibrahimovic que va semblar-me extremadament interessant. I no tant pel que deien, sinó, sobretot, per les llengües que utilitzaven per dir-ho. I és que mentre el periodista de TV3 li anava fent les preguntes en català, el davanter suec les anava responent tranquil·lament en italià. Sense traduccions ni subtítols, ni pel jugador ni pels espectadors. Quina lliçó! Vaig quedar-me sense paraules. Fantàstic. Increïble. Genial. Se’n poden treure diverses conclusions:
- Dues persones que mantenen una conversa poden expressar-se en llengües diferents sense ser titllats de maleducats. - Els catalans podem utilitzar la nostra llengua amb persones vingudes de fora, sense necessitat d’haver de recórrer a l’espanyol. - Les persones nouvingudes, encara que no sapiguen parlar català, poden expressar-se en una altra llengua que no sigui l’espanyol i, tanmateix, ens podem arribar a entendre. Sobretot, si són llengües romàniques.
Si tots els periodistes fessin igual, converses com la que descric serien ben habituals als mitjans de comunicació i, de retruc, a la societat. Potser, d’aquesta manera, aniríem arraconant aquell vell prejudici que ens fa creure que l’espanyol ens és imprescindible per entendre’ns amb la resta del món. I aleshores sols faltaria que Ibrahimovic es decidís a parlar català!
DIVENDRES 5 DE MARÇ SALA D’ACTES DE LA FACULTAT DE PSICOLOGIA ORGANITZA: SOCIETAT VALENCIANA DE PSICOLOGIA Col·laboren: - Facultat de Psicologia de la Universitat de València - Acadèmia Valenciana de la Llengua PROGRAMA: - 10 h. Paraules d’inici - 10,15 h. Conferència debat: EL VALOR DEL VALENCIÀ Ponent: RAFAEL CASTELLÓ (Doctor en Sociologia i vicedegà de la Fac. de Ciències Socials) - 11,30-12 h. Pausa café - 12 h- 13,30 h. Taula rodona: ACTITUDS RESPECTE A LA LLENGUA • Participen: - FERRAN SUAY (Doctor en Psicologia i president de Tallers per la Llengua) - JOSEP LLUÍS DOMÉNECH (Doctor en Psicologia i membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua) - ISMAEL DÍEZ (Doctor en Psicologia - Serveis Psicopedagògics Escolars) Modera: OTO LUQUE (Doctor en Psicologia i president de la Societat Valenciana de Psicologia)
Torna el concurs Lliga't a la música, la primera oportunitat per als joves que comencen fent música en català
Hi poden participar solistes o grups que tinguin, almenys, la meitat dels seus membres entre 14 i 18 anys. Les inscripcions es poden fer fins al 31 de març de 2010 a www.terceravia.org/lligat
Després de l'èxit de l'any passat, la segona edició del concurs Lliga't a la música ha donat el tret de sortida i torna amb l'objectiu que el certamen sigui la primera gran oportunitat per a joves grups de música o solistes que resideixin en qualsevol dels territoris de llengua catalana. El premi que obtindrà el guanyador del Lliga't serà un val de compra de 1.000 euros en material musical, un mínim d'un concert en directe, la classificació directament entre els 20 primers grups del concurs de maquetes dels Països Catalans Enganxa't a la música i la participació en el CD recopilatori que publicarà l'esmentat concurs l'any vinent.
Cada situació sociolingüística genera una tipologia diferent de prejudicis i actituds: en situacions lingüístiques expansives, en què una llengua ocupa espais superiors als que li són propis, els membres d’aquella comunitat tendeixen a practicar un excés d’autoestima que els fa caure en el xovinisme; mentre que en les situacions de minorització, com la que patim, els prejudicis tendeixen a la menysvaloració i menysteniment de la pròpia llengua –es posa en dubte l’adequació, la bondat i el valor de la llengua i apareixen tota mena de dubtes envers el seu ús. Centrant-nos en l’aula, ¿és possible de canviar, aquesta realitat?
Llengua i emoció: Jornades per la dignificació lingüística Fraga (Baix Cinca), divendres 5-3-10 i dissabte 6-3-10 Franja de Ponent i creativitat. Propostes pràctiques i concretes per a viure en català.
http://euskalherria-paisoscatalans.blogspot.com/2009/05/primera-circular.html Des del lectorat de català de la Universitat del País Basc es convoca per al 2010 el Congrés Internacional País Basc – Països Catalans: Camins de trobada. El congrés compta amb un Comitè Assessor que està format per: Itziar Idiazabal,Toni Strubell i Trueta, Martxelo Otamendi i Koldo Zuazo.
Seu i dates del Congrés El congrés es durà a terme a la Facultat de Lletres de la Universitat del País Basc (passeig de la Universitat, 5 – 01006 – Vitòria) els dies 10, 11 i 12 de maig del 2010.
Temes del Congrés El congrés tractarà els vincles entre el País Basc i els Països Catalans des de qualsevol punt de vista en què aquests dos països es puguin o s’hagin pogut relacionar al llarg de la història.
El dia 12 de gener al vespre en David Vila, secretari de Tallers per la Llengua, va parlar del llibre "De la consciència a la conducta" al programa Tirant de llibres que emet Ràdio Sant Celoni. A continuació teniu l'enllaç amb el blog d'en David per saber-ne més detalls. http://davidvilairos.blogspot.com/
Dijous 3 de desembre la Biblioteca Armand Cardona Torrandell va acollir la presentació del llibre De la consciència a la conducta a càrrec de Neus Arnan i Cabezas, coautora del llibre, amb la presentació per part de Carles Anson, Cap de Servei de Convivència de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i amb la col·laboració de la Xarxa d'Espais per la Llengua Fruit d’un bon treball conjunt del Servei de Convivència de l’Ajuntament i Tallers per la Llengua, aquesta tardor hem impartit una serie de Tallers de Foment molt interessants en el si del cos de policia municipal de la vila, i estem impartint un paquet de Tallers d’Educació per als alumnes de secundària que està tenint molt bona acollida entre els alumnes.
Des de fa uns quants anys –no molts, la veritat– els valencianoparlants ens hem apropiat de la paraula castellana “gilipollas” que hem valencianitzat parcialment en “gilipolles” –fent-la acabar en –es en lloc de en –as, però amb la g, això sí, pronunciada a la castellana– per a referir-nos a una persona estúpida, curta d’enteniment. El problema que se’n deriva és doble: per un costat fem ús d’una paraula que no és de la nostra llengua i que no ens cal per a res i per un altre usem la mateixa paraula per a una gran quantitat de conceptes, pròxims però no idèntics. Així doncs, ací tenim un cas de castellanització i empobriment lingüístic alhora. Nosaltres tenim en valencià, afortunadament, una gran quantitat de paraules que ens permeten matisar els diferents graus de l’estupidesa humana i dels comportaments més o menys estúpids. Vegem-ne unes quantes.
Tot i ser valencianoparlant, ha canviat al castellà davant d'un desconegut? D'una persona amb aspecte de ser de fora? Pateix quan es troba en situacions com estes? Llavors, Sortir de l'armari lingüístic (Angle Editorial) és el llibre que estava esperant. Perquè l'obra, subtitulada "Una guia de conducta per a viure en català", escrit pel professor de Psicobiologia de la Universitat de València, Ferran Suay (amb qui en parlarem), i per la llicenciada en Psicologia i Master en teràpia de Conducta, Gemma Sanginés, dóna, d'una manera amena i molt aclaridora, algunes claus per a superar estos temors i conductes infundats però molt arrelats.
Fa poc llegia un dels comentaris dels lectors, a un article sobre la oficialitat del català a Europa. La cosa, amb profusió de majúscules, signes d'exclamació i faltes d'ortografia, tornava fonamentalment a l'antiga cantarella segons la qual, les llengües que tenen molts milions de parlants tenen més legitimitat que les que en tenen pocs. Amb el pas de les dècades, les xifres atribuïdes a l'espanyol han anat creixent vertiginosament, dels 300 als 400 i als 500 milions, sense que cap empresa madrilenya de demoscòpia no ho haja posat mai en dubte.
Tallers per la Llengua mostra el seu desacord absolut amb la decisió presa pel Tribunal Constitucional espanyol, segons la qual el català, llengua pròpia del Principat, perd el rang de preferent en l'administració pública i en els mitjans de comunicació. Entenent que aquesta decisió contradiu la voluntat lliurement expressada per la ciutadania, des de l'entitat ens sumem a la convocatòria de manifestació feta per Òmnium i animem els catalans i catalanes a assistir-hi massivament.
